El post viatge

Des que hem tornat hem intentat no perdre el contacte amb tot el que fa referència amb aquest gran país.

D'un dels reportatges del canal 33 del programa KARAKIA, en vam extreure un restaurant situat a Borgonyà. El poble fou una coloniaescocesa i d'aquí que tinguyin petites joies com aquest restaurant, nosaltres ja hi hem anat en un parell d'ocasiosn i us assegurem que no us defraudarà ni l'àmbient ni el menjar ni la gent que ho porta. La pàgina web és la que segueix: http://www.racodescocia.com/s37/
i les senyes aquestes:

El Racó d'Escòcia
Telèfon 93 859 45 70
restaurant @racodescocia.com
Ctra. Bv 5226 Borgonyà.
C-17 Sortida Sant Vicenç de Torelló

Aneu-hi i us assegurem que disfrutareu!!!!!

Dimarts 14/04/09. Edinburgh

Com cada matí hem fet el nostre esmorzar escocès, només falta un dia, menys mal per la nostra dieta! Avui tocava la ruta de les abadies, així doncs, hem agafat el cotxe i a fer via cap el sud d’Escòcia, la zona que ells anomenen bordes, que és la frontera amb Anglaterra. El nostre objectiu era arriba fins a Jedburgh, on sabíem que es troba una de les abadies més boniques de tota Escòcia.
Volíem començar la ruta per baix, però al final hem decidit començar per dalt, no per res, però hem començat a trobar les atraccions pel camí sense buscar-les, així doncs hem aprofitat la sort! Primer de tot hem visitat el castell de Crichton, castell mediabal del Segle XIII, la veritat era que no tenia gran cosa, però ens ha agradat. En aquest castell ens ha atès un home, i ens ha preguntat d’on érem, i quan li hem dit d’Espanya ens ha dit que ja s’ho imaginava per la cara que fèiem! No hem crec que fem cara d’Espanyols!
Després hem anat cap a la primera Abadia la de Melrose. Hem aparcat en un pàrquing que posava que era de pagament, però hem decidit no pagar, ja que estaríem molt poca estona i mai hi ha vigilant. Així doncs, hem anat a veure l’abadia i ens ha agradat molt. Quan hem tornat cap el cotxe hem vist que hi havia vigilant al pàrquing, sort que hem marxat abans que ens multes!
Hem continuat el camí i hem anat a una altre abadia la de Dryburgh. Aquesta entraves per un camí d’herba i al final és l’abadia, l’herba estava molt ben cuidada, tenen molta cura de l’entorn, és un passada! Això fa que encara sigui tot més bonic.
Abans d’arribar a Jedburgh hem visita la torra Shaiholm, que es troba molt a prop de Kelso. Per pujar a la torre és de pujar a peu un petit turonet i després les escales de la torra, acabes fent un bon exercici. A l’entrada d’ella, l’home que atenia ens ha dit que érem els primers espanyols que veníem aquest anys! Ja tocava que fóssim els primers amb algú!
Hem passat pel poble de Kelso i també hi ha una abadia, però hem decidit no parar ja que encara volíem fer moltes coses.
Finalment hem arribat a l’abadia de Jedburgh, la més maca en diferència! L’estructura és impressionat !
Retornem cap a Edinburgh amb la intensió de veure l’últim castell del dia abans d’anar al centre d’Edinburh. El Castell és diu Craigmillar, però no l’hem trobat, el cert és que tampoc l’hem buscat gaire. Així doncs, hem retornat cap al B&B i hem aparcat el cotxe.
Després de uns 40 minuts caminat, a pas de Joel (ràpid) hem arribat al centre de la ciutat. A continuació hem fet la Royal Mile que uneix el castell amb el palau. Al costat del Palau es troba al parlament, que va ser dissenyat per un català! Però els escocesos no els hi va agradar gaire, no se perquè! És ven bonic i modern.
Finalment hem pujat a dalt de la muntanyeta que es troba al costat del Parlament, la Artur Seat. Una hora per pujar i baixar, acabem esgotats!
Acabem de fer les últimes compres per edinburgh i cansants retornem amb autobús a al B&B, és l’última nit i ens fa una mica de peneta, demà retornem a Sentmenat.

Dilluns 13/04/09. Edinburgh

Això ja s’està acabant, cada dia queden menys diners, forces.....i sobretot dies per marxar.
Avui ens hem acomiadat dels nostres amables llogaters i altre cop cap a la carretera. Avui hem tirat pel dret i a les 10.00 del matí després de xafar una mica el pedal ja estàvem a Edinburgh , la capital del regne d’Escòcia. Allí hem aparcat a un aparcament al costat del castell i cap a visitar un dels castells més grans d’Escòcia. El cert és que està prou bé, però estava ple de gent i l’ambient acostumats a la tranquil·litat en la visita, era una mica desagradable. Grups organitzats, aquell japonès que feia mil fotos mentre la dona comprava una Coca-Cola que devia ser gratis ja que se l’enduia sense pagar i que us direm, no ha estat el castell que ens ha agradat més. Al sortir hem anat cap a la Royal Mile, aquell passatge que uneix el castell amb el Palau de Holyroodhouse.
La Milla en qüestió sembla el centre neuràlgic del turisme del país i hem vist més compatriotes que en tots els dies junts. Hem fet les compres pertinents i d’ allí cap a fora de la ciutat, ja que estàvem una mica farts de tanta aglomeració de gent.
El nostre destí era la afamada Capella Rosslyn, aquella que serveix per treure l’ entrellat de la novel·la de Dan Brown. Es veu que un dels propietaris de la capella és un policia pel que ens han dit, coses de la vida.
La capella estava a petar de gent!, però quan han finalitzat la visita guiada tots han marxat. Aquí el carnet d’estudiant també funciona. Dins de la capella es veu que l’estil de la mateixa és difícilment catalogable, potser un barroc o un rococó, però ves a saber. La part de fora es trobava revestida amb envans que servien per mantenir el sostre, per protegir-lo del mal temps. Allò que xafava la foto, ens ha servit per pujar-hi i veure com era la capella per dalt, un fet únic de totes les visites que hem fet. De fet la capella no dista d’altres que hem vist , però la fama és el que dóna, públic i més públic.
Ara quedaven els castells de l’est, així que ens hem dirigit cap al castell de Dirleton que es troba a la ciutat del mateix nom, és un conjunt de jardins i un castell del Segle XIII, el castell inclús ha entrat al llibre Guiness per aquests jardins.
El proper castell al que hem parat ha estat el de Tantallón al costat de North Berwick, és un castell força espectacular, al costat dels penya-segats i front una penya que prou podria ser la malaurada, ara ja no se’n parla, “illa de Perejil”. El castell va servir als nobles de la zona durant tres segles.
Ara ja era tard, però com que seguíem inquiets per visitar hem tornat quasi fins a Stirling, a unes 20 milles, per visitar els castells de Linlithogw Palace i el Blackness Castle, ambdós es troben per la zona de Linlithogw i com hem arribat a les 17.30, ambdós ja els hem trobat tancats. Això si hem pogut passejar pels voltants dels castells i pels enclavaments en que es troben, que són extraordinaris.
En acabar amb això ja sol ens restava veure la última habitació, la suite de la casa on anàvem que servirà per celebrar el trenta aniversari de la Laia. I hem arribat, altre cop hem entrat a Edimburgh i l’habitació està molt bé. Estem a uns 10 minuts amb cotxe del centre al mateix carrer que més cap avall té les cafès on J.K Rowling va construir el seu personatge principal, Harry Potter, potser demà els visitem i fins demà, que farem la ruta de les abadies, això ha estat tot.

Diumenge 12/04/09. Dundee- St.Andrews-Perth

L’esmorzar d’avui a càrrec de la dona de la casa excel·lent. L’home que és tot amabilitat ens ha tret dos mapes de Sant Andrews i de Perth que eren els llocs grans que visitàvem avui i d’ allí cap a la catedral del Golf.
Hem aparcat a un pàrking que hi havia al costat de la platja i mentre ens adreçàvem a veure si es pagava o no, una dona ens ha explicat que els diumenges aquell pàrking era gratuït.
De l’aparcament, ara si cap al gran club de golf, l’ OLD COURSE OF ST. ANDREWS, el lloc fa respecte i estava ple del que semblàvem grans jugadors, però alhora de picar la bola, de quatre grups que han sortit al primer forat solament un parell de persones han picat la bola com Déu mana.
Hem estat una estona per les instal·lacions i quan ja estàvem cansats de veure jugadors de golf, hem marxat cap al poble. El poble la veritat és que viu encarat al golf, però té una universitat molt bonica i anomenada. El castell que té es força bonic i té un passadís per sota que és el punt més baix de la ciutat, el punt més alt per contra una torre que està a l’antiga catedral que fou destruïda però que aguanta en runes, i allà dalt ens hem trobat una parella catalana,que portaven quasi els mateixos dies de viatge que nosaltres i que marxaven demà.
Desprès de recuperar el que és la comunicació amb catalans, hem anat a ........ a jugar al golf, bé no era ni un pitch and putt, era un patting green amb 18 forats separats i que ens ha portat dues voltes poder fer dignament, però hem jugat al golf just al costat de la sortida de l’old course, no tothom ho pot dir, no?
Ara sí, suats, ja que avui ha fet un dia espectacular cap a la carretera, hem anat cap al castell de Elcho, a la localitat de Rhynd, el castell una cucada i la dona que el regentava, com sempre un encant, ens ha explicat com arribar al nostre següent destí, el castell de Huntingtower que es troba a Crieff. El castell és maco, però ja està. Així que el que cuidava l’entrada ha anat a buscar dues capes medievals, per nosaltres i quan li hem dit que ens fes una foto ha cregut que ens faltaven un gorro de noble al Joel i una corona de reina a la Laia, i amb aquesta fila a visitar el castell. Amb la trentena ja feta un i a punt d’arribar l’altra i com nens amb els nostres vestits.
D ’allí cap a Perth,una ciutat petiteta i molt bonica però de la que no tenim fotos ja que ens hem deixat la càmera al cotxe. A Perth hem caminat per la ciutat i d’ allí cap a Dundee que ahir no vàrem poder visitar i que avui sí que ho hem fet. Hem arribat però tard i tot ja era tancat, la ciutat és industrial i hi havia poca gent pel carrer, potser era el destí que ens deia que avui ja havíem tingut un dia complert i que demà seria un nou dia, i esperem que així sigui.

Dissabte, 11/04/09. Dundee

Dia complert de castells de totes mides, en runes o reformats, de nobles i reis, en definitiva un dia més i un dia menys. A per cert ahir no vam anar a la ciutat estàvem rendits.
Avui el Joel ha esmorzat com sempre i La Laia ha afluixat amb un esmorzar continental. Hem deixat la trista habitació d’ahir i cap a la carretera. Avui hem anat direcció al castell de Drum i quan hem anat a entrar tancat. De fora era molt bonic, però cap al següent, el següent era el castell de Crathes , preciós de fora i oh! fins a les 10.30 tancat, però quina bogeria. D’allà cap als castells oberts , el de Kildrumy i el de Corgaff. El primer ha estat dels més autèntics dels que hem vist i força ben conservat, el segon es troba a dalt d’una muntanyeta, en un lloc forçà ventós però es troba molt ben conservat. La senyora que portava el primer castell era encantadora i fins i tot ens ha explicat com anar a una benzinera, l’única de la comarca. Al sortir d’aquest castell havia arribat un cotxe, fins aquí tot normal, una parella i els seus dos fills, però quan ens han dit, que com va? Ja ha estat diferent, si haguéssim mirat abans la placa de matricula, haguéssim vist un adhesiu just davant dels números, l’adhesiu tenia sol tres lletres, però un CAT fora de casa sap molt més a glòria, això segur. Ella treballa a Escòcia i l’home amb els nens l’han anat a veure des del Maresme.
D’aquí cap al segon castell i d’ allà a Balmoral, que no se perquè hem recorda a unes pistes d’ Ski, la residència reial anglesa a Escòcia. El castell preciós però quasi no veus res més que els jardins i algun cavall a la quadra.
Ara cap a on? Doncs, cap al millor de la jornada i no se si dir-vos del viatge, un museu de petites dimensions, una habitacioneta, on un Home que el regentava ens ha fet una visita guiada per a nosaltres sols, poder els únics clients de la tarda o poder inclús del dia, i un Home encantador, amb un anglès que enteníem i un entès amb les pedres pintades que eren les estrelles del museu. Si hi aneu no dubteu en anar-hi. L’home ens ha explicat que va turnant-se entre el museu i la catedral de St. Andrew’s que anem demà i allà.
D’ allí a un altre castell dels de renom el castell de Glamis, en que ens han fet un tour guiat del que hem extret que el castell té un parell de fantasmes i que té l’honor de que allí vivia la reina mare d’Anglaterra fins que es va casar. El castell sembla de fades i el tour es molt complert, però ens agraden més els que estan en runes.
I ara sí cap a casa, posant més benzina i arribant a la casa de Dundee , a 20 minuts del camp de golf de St. Andrews. El lloc ha de ser una passada i ara que tenim uns amics aquí , els hi reservarem una habitació perquè un dia el visiti aquell golfista de Lleida tant pesadet, sí ja et reservem lloc Papa.
Demà segurament veurem moltes més coses però si no fem tant com avui no passa res ja que estem rebentats i els dies ja pesen. Ah! per cert els de la casa, ell es ex policia i ha protegit al príncep Eduard d’Anglaterra( que estudiava a la universitat de Sant Andrews) i té fotos a casa d’ ell i del príncep Carles.
Bé que la casa està molt bé , la gent són encantadors, tot i recordar-nos l’home que el Dundee United va guanyar al Barça al 87 inclús al camp Nou, i que hi ha un supermercat a Dundee que obra 24 hores així que la Laia quasi si queda a viure... que res que demà hi tornem.
Ara acaba el Barça-Recre, ja en tenim un més. I aquest si que l'hem vist......

Divendres 10/04/09. Aberdeen

La jornada d’avui ha començat com sempre, esmorzar escocès, fer maletes i acomiadament de la senyora de la casa, i a tirar milles, però avui ens ha passat quelcom diferent. Avui la Laia s’ha deixat la bossa amb els diners, la documentació dels dos i les targetes de Crédit a la casa, aquella mateixa casa a la que no havíem de tornar i que 40 kilòmetres més tarda mentre veiem el primer castell de la jornada, el de Brodle, hem hagut de recuperar.
Torna enrere, perd 1 hora, torna a entrar a Inverness, però per sort la senyora de la casa ens l’havia guardat, tant bon punt l’havíem trucat per dir-li on era. La senyora ens ha acomiadat amb un : PITJOR HAURIA ESTAT QUE US N’HAGUÉSSIU ADONAT A ABERDEEN , clar com ella no conduïa!.
I d’allà cap a la destil·leria de Dallas Dhu Historic, Destil·leria que va funcionar fins fa uns anys -hi havia molts barrils de l’any de naixement del Robert- i hem recorregut la història amb ella, el cert es que estava molt be i a part ens han posat dos whiskies, els primers de la jornada i pensàvem que els únics.
Acabat el vídeo explicatiu que acompanyava els Whiskies i després de agrair els consells de la senyora que regentava el lloc, un encant la veritat sigui dita, hem continuat cap a la població de Elgin. Allí hem vist l’antiga catedral, que es troba en runes però força ben conservada, es de planta octogonal i pertany al 13è segle.
Vista la catedral hem anat a l’Spynie Palace, un castell que es troba al costat de Elgin, que té unes vistes impressionants i una torres de les més altes de Escòcia. Aquí hem aparcat davant mateix de la catedral i creiem que no podíem però que hi farem....
De la catedral hem passat cap al Balvenie Castle, un castell que es troba a Dufftown i al que ens hem quedat esperant 10 minuts per entrar ja que era l’hora de menjar de la taquillera. Ella ens ha mirat entranyada i ens ha dit que el podíem visitar i després ja pagaríem, són raros esta penya també.
Marxàvem cap al castell de Huntly al poble del mateix nom quan hem trobat la destil·leria de Glenfiddich, una de les més antigues d’Escòcia i que fa un whiskie de renom, així que a esperar un grup i a fer la visita, aquest cop a una destil·leria en funcionament. D’ allí a dos gots més del brevatge escocès i cap al castell.
El castell seguia en runes, així que li ha estat igual esperar-nos l’hora que durava el tour per la cava. El castell era força gran i d’una arquitectura remarcable,hi ha dos llars de foc ben conservades, va ser residencia de nobles fins fa uns 350 anys.
I acabat el castell cap a la cas d’avui, ja que a les 17:30 tanquen la majoria de atraccions pels guiris, que aquí som nosaltres. Per entrar a Aberdeen, lloc con dormim avui, força tràfic i gent, això ja és una ciutat. Hem arribat a la casa i és com un mini hotelet, el més car de tot i el menys romàntic, la veritat es que és el primer que canviaríem i això que no està malament, ara igual anem a donar un volt pel centre que està a uns 25 minuts a peu o a descansar, demà ja us ho direm, des de Dundee si Déu vol....

Dijous 09/04/09. Inverness

Ens hem aixecat a les 08.00 i com cada dia menys ahir hem pogut disfrutar d’un esplèndid esmorzar escocès. La Laia no ha pogut ni acabar-se’l avui i d’ allí cap a la carretera. Avui el dia es presentava emocionant. Per fi veuríem aquell Loch Ness, lloc de tantes farres de la meva infància, lloc on es troba aquella estranya criatura que la gent apoda carinyosament Nessy i que tot i ser un monstre tothom vol trobar.
Hem fet el costat esquerra de llac i la veritat es que un més d’aquells cents i no exagerem que hem vist.
Enmig del llac hi ha el castell de Urquhart , que hem vist per fora i per dins, aquí no feien descompte d’estudiants però portàvem l’explorer pass, targeta que s’ha de comprar si aneu per Escòcia més de 7 dies. Dins del castell uns indis gravaven una pel·lícula, el tema ja comença a ser preocupant i sí, eren de la India , es al·lucinant.
En acabar i després de veure una film al castell on s’explica la seva història, subtitulat en castellà per la Laia, marxàvem cap a Fort Agustus, i no Agus com no parem de dir-li,algún Garcia en tindrà la culpa suposo.
El poble es força petit i a part de tocar al llac Ness i un seminari força gran no té res d’especial si no fos perquè pel mig hi passa el canal de Caledonia que uneix el llac Ness amb el llac, amb el llac Lochy. El sistema són un conjunt de preses petites que deixen anar aigua i n’agafen perquè els vaixells puguin passar-hi a través. En una punta hi ha una sèrie de vaixells esperant-se, en mig de les cinc preses, el vaixell que creua i fora tot un grup de curiosos, entre ells nosaltres, que perden el temps embovats pensant que n’és d’interessant una obra d’ enginyeria dels voltants del 1800.
En acabar hem fet l’altra vora del llac Ness, ja que es veu que és molt més bonica(aigua igual que a l’altre costat) i hem anat cap a les cascades Fayers.
Al lloc hi havia un salt d’aigua espectacular i una caminada d’aquelles que no són molt dures de baixar però que de tornar són matadores.
D’ allí cap a un camp de batalla on es va produir la darrera batalla en terra anglesa, els Culloden Fields, on es veuen uns camps on es troben marcades quatre posicions de uns i altres en aquella guerra( Escocesos -Anglesos) i sí van guanyar els opressors, us sona la història no, és el que té d’ agermanador anar a països perdedors.
Del camp de batalla cap a unes ruïnes prehistòriques que es troben molt a prop, les Clava Cairns, que és un assentament que hi va haver cap aquell període en aquesta zona.
D’aquí havíem de marxar cap a Fort George, però ens hem aturat al Castell de Cawdor, i aturar es la paraula, ja que es trobava tancat i la senyalització era horrible i per arribar-hi hem passat dues vegades pel poble de Nairn, que sembla Roma , si et perds ja saps on porta el camí...i d’aquí cap a Fort George a Inverness.
Fort George és la conseqüència de la batalla que abans hem relatat, al lloc els anglesos van posar un fort per dominar les Highlands, ja que després de la batalla, van matar els vençuts, en van empresonar d’altres i els van prohibir vestir com ells ho feien i inclús tocar la gaita- no us sona també això -.
El fort està a l’altra banda d’ on es vien els delfins ahir i no! tampoc se’n veuen d’aquesta banda, el que més et crida l’atenció del fort, sinó els Fringi amb les armes que hi ha, tot i no estudiar teologia es que a dins hi ha una capella i en ella un àngel amb una gaita en una vitrina. Es a dir que creients però de la seva, tela els Escocesos.
En tornar a Inverness, hem fet la part de ciutat que ens quedava i cap a la casa, estem morts i demà hem de veure la tira de coses, el ritme aquest ens matarà però de moment tot i que amb 600 euros menys som feliços i el viatge ens està encantant.

Dimecres 08/04/09.Inverness

Sentim no haber donat notícies abans però és el que té la ciència, sense internet tot es més difícil.
Avui el dia ha estat maratonià hem anat des de Ullapool fins a Inverness, en realitat uns 120 kilòmetres i un parell d’horetes en línia recta per una carretera bastant bona ,però nosaltres no podem tenir un dia tranquil així que a part de buidar el dipòsit d’ahir hem fet uns 600 kilòmetres en unes 6 hores de trajecte fent tota la costa nord d’Escòcia , una matada us ho asseguro.
Hem esmorzat a l’habitació aquest matí i per primer cop l’esmorzar ha estat fluixet, correcte però comparat amb altres dies força just. En acabar ens hem acomiadat de la mestressa de la casa i ens hem adreçat cap a la dura carretera.
Al principi la carretera era bona ,però pel mig de les planures muntanyoses de les highlands ha tornat a ser aquella carretera de carril únic amb corbes on poder aturar-se per cedir el pas.
La primera parada enmig de la pluja que no ens ha abandonat, avui sí, quasi fins a la tarda, ha estat el castell de Ardvreck, enmig de la carretera A894, el castell, es troba situat al costat d’un llac i està en runes, però la veritat es que es un lloc preciós i veus la grandiositat que temps enrere havia tingut.
D’aquí cap a Durness, el poble més occidental al nord de Escòcia, on hem vist la església de Balnavell i les coves Smoo. Les coves són una passada, i la gruta es força gran, es poden visitar amb barca per dins , però avui degut a que plovia es trobaven tancades.
L’església que també es troba en runes, es de les primeres d’Escòcia.
En acabar cap a Thurso, on hem vist la seva església i la catedral, el poble es molt acollidor i típicament escocès.
D’ allí hem fet via i hem escurçat per una carretera que va cap al bonic poble de Wick, el poble en qüestió té dos castells i donat que estava diluviant quan hem arribat sol hem vist el més famós que a hores d’ara ja haureu endevinat que es troba en runes, el castell s’anomena Old Wick Castle i es troba just davant del mar.
Hem marxat de Wick direcció sud cap a Golspie on hem vist el castell de Dunrobin Castle, el castell ve amb uns jardins molt cuidats, aquest si es troba restaurat i més que Escocès sembla de pel·lícula de dibuixos animats.
Fora del castell ja sol ens quedava arribar a Inverness, però la Laia ha cregut convenient anar a veure dofins que es veu que a les 17.00 de la tarda apareixen com claus a la illa negra que es troba davant de Inverness.
Hem posat el GPS del Jordi i ens ha portat cap a l’illa a la població de Fortrose però el GPS ens ha portat a un lloc on ens ha dit textualment, i inclòs crec que amb ironia:HI ARA AGAFEU EL FERRY, te collons no?, hem hagut de desfer la carretera i hem arribat sense ferry al maleït Fortrose i allí com ja havia pronosticat no hem vist dofins ,o si , o ves a saber, ja que tot es mar i hi ha molt vent , i la gent va amb prismàtics, i que se jo...... i al final sí, al final hem arribat al bed and breakfast on dormirem dos nits, i està molt be. Es molt gran però no té wi-fi i a la tele no fan el Barça, així que avui tinc un dia pèssim, sense poder veure al Barça....
Per tant ens hem fet un cafè i cap al centre de Inverness, la ciutat es molt bonica, tot de edificis victorians per tots els costats, el riu Ness i un castell, preciós, i allí un local que es diu la tortilla asesina, i dues banderes espanyoles més, ja m’ho va dir el Sergi i d’ allí al carrer de compres, tot tancat i al centre històric i que voleu que us digui, que m’ha agradat però trobar-nos 60 persones i d’aquestes la meitat o més espanyoles fa que ens adonem que hem perdut les Highlands de vista i el que aportaven, paisatge i tranquil·litat.

Dimarts 07/04/09. Ullapool

Avui amb molta pena hem abandonat la nostra base de Portree, en acabar d’esmorzar amb una família francesa que ens ha rellevat.
Hem sortit de la illa sense gaire benzina i hem anat tirant MILLES mai millor dit. Hem tornat a aturar-nos a fer fotos als paisatges meravellosos que hem vist i hem agafat la carretera que va cap a Ullapool. El dia era bastant lleig i per això no hem agafat la carretera de la costa.
La benzina( suc) s’anava esgotant i no trobàvem cap benzinera a les Highlands que estigués oberta, ja que totes eren tancades però no d’horari d’obertura sinó clausurades.
Finalment hem passat pel costat d’una quan ja anàvem a entrar en reserva però el preu era de 1,09, bastant cara i hem seguit temptant la sort.
Hem aparegut al poble on es va rodar l’estació de tren de les pel·lícules de Harry Potter, Strathpeffer, on no hem trobat cap estació més que un bar que s’anomena així i que un de la terra ens ha dit que no es el que fan el millor xocolata del lloc.
Menció a part per aquest Lander Escocès, mitjons vermells fins als genolls i pantalons bombatxos, llàstima de no fer-li una foto. Ara , un bon Home que ens ha aconsellat una benzinera sis milles més enllà on hem pogut per fi repostar el vehicle.
Al retornar a la carretera principal hem parat sortint del poble , a la carretera A832, i hem vist unes cascades molt boniques davant d’un pont que es movia força, que es deien Rogie Falls amb una caminada de 40 minuts.
Hem recuperat el cotxe i hem anat direcció Ullapool, a uns 20 kilòmetres del poble ens hem aturat i hem fet una caminada de mitja horeta en mig del complex foretal Leckmelm Gardens. Una passada, tenien etiquetats inclús els arbustos.
En acabar i mentre seguia plovent hem anat a les cascades Corrieshalloch Gorge on hi ha un salt d’aigua de 35 metres que sol pots apreciar si et disposes a la punta d’un pont penjat que amb el vent no para de bellugar-se, una gran experiència us ho assegurem.
Quan hem acabat les nostres fotografies per a la posteritat ens hem dirigit a Ullapool i hem trobat fàcilment la casa.
L’habitació es molt bonica, però el bany deixa una mica que desitjar. L’esmorzar te’l deixen a la nevera perquè demà al matí el fem nosaltres, és continental així que per un dia no semblarà que no puguem caminar, serà un dia sense colesterol.
Ara hem passejat pel poble d’ Ullapool, té un port molt bonic i la brisa que bufa sembla que et transporta a la cota 1.000 de qualsevol pista del pirineu, quin fred!!!!!, al port sol hi havia dues banderes, una d’ Escòcia i l’altra tot i semblar increïble la espanyola, és estrany no?.

Dilluns 06/04/09. Illa Skye.Portree

Avui hem tornat a esmorzar com uns orcos, el mateix que ahir més botifarra negra. En acabar la Joane ens ha deixat un mapa de l’illa i ens a explicat dos excursions que fer, suposem que ens ha vist grassos ja que no fem res més que menjar!!! . Hem agafat el maltret cotxe i cap a una altra punta de l’illa. La Laia volia veure foquetes. Primerament hem anat al castell de Dunvegan on hem tornat a colar lo d’estudiants. Allí hem vist els jardins i les estances del castell, que es del clan McDonald i que ha resistit a milers d’invasors. Es troba al costat del mar de les Híbrides.
Hem continuat una de les carreteres característiques de l’illa, que no us vull explicar com són, quasi no cap un cotxe i jo vaig fent rallies, i hem arribat a la punta occidental del llac. Hem caminat una mitja hora i hem arribat a unes platges que els diuen de corall, tot i que sol tenen algues, el paisatge era idíl·lic i estàvem quasi sols. En acabar hem tornat al cotxe morts.
Hem agafat el cotxe i cap un altre costat de l’illa, per no fer menys de 200 km al dia que sinó no té emoció. Hem arribat a Glendale i hem agafat un camí de cabres que ens ha portat a un pàrking , allí la segona caminada, hem caminat fins un far que es diu NEST POINT , el lloc semblava que estava a prop del pàrking però té collons 1:15 minuts entre anar i tornar amb unes pujades quasi verticals i els d’aquí amb crios, això si uns penya-segats increïbles i varies cascades.
Al tornar hem dinat al cotxe perquè fora feia molt de vent i de fred i cap a la capital a caminar una mica hem vist el centre que es molt petit i el moll que es pintoresc pels colors de les cases.
En acabar cap a Taliseker on hi ha una destil·leria, el lloc és molt bonic i hem anat al port per veure la sortida del poble al mar. La carretera altre cop petita i estreta, però els escocesos tenen la virtut de fer-les segures incluses amb conductors de fora.
Ara morts a l’habitació i el cotxe amb menys d’un quart de benzina, que xupa molt.
El paisatge d’avui ha estat increïble ,les caminades fortes i el castell dels més bonics fins ara, a veure que ens depara demà el dia a més de l’ esmorzar clàssic d’aquí.

Diumenge 05/04/09. Illa Skye.Portree

Bon dia a tothom, per començar el dia seguim amb un altre esmorzar copiós. Un altre continental més escocès. Repleguem les maletes i marxem de Fort William direcció l’illa Skye. Podríem anar-hi amb ferry des de Mallaig, però decidim anar pel famós pont de peatge (ara gratuït, des de 1995, tot i que el GPS del Jordi no ho reconeix) de Kyle.
Agafem el cotxe i comencem a tirar. És el primer dia que fiquem benzina, tres quarts de dipòsit per 34 lliures, aquest cotxe és una ruïna, sols ha fet 300 milles. Duran el trajecte hi ha un paisatge idíl·lic, la Laia fa parar al Joel a cada corba per fet fotos. Hem anat al castell que diuen que és el més fotografiat d’Escòcia, el castell Eilean Donan, que ens agradat molt (hem pogut colar que som estudiants).
Hem passat per damunt del pont i hem entrat el que sembla un altre mon, l’illa de Skye. L’illa al mapa sembla molt petita, però em voltat durant 5 hores, i només hem vist la meitat. Hem vist el Castell de Kyleakin, el de Armadale i el de Ord (els tres en runes), hem vist dos farts de la costa sud- est de l’illa, i hem agafat una carretera d’un sol sentit pitjor que la de Castelldans a Cervià. Desprès hem anat a la casa “Auch an done”, que regenta una senyora que es diu Joane i el seu marit. La senyora Joane sols presentar-nos ens ha explicar que van ser atracats pels peruans a Barcelona (té collons!), però és molt atenta.
Per la tarda hem anat a fer al nord-est de l’illa, hem vist la cadena muntanyosa de “old man”, la catarata i el penya-segat del “Kilt Rock” i el castell del Duntulm. Les carreteres són molt estretes, només i cap un cotxe, i t’has d’anar parant tota l’estona. Al final del dia hem fet 200 milles, estem esgotat, demà serà un altre dia.
És el primer lloc que tenim “Wifi” i podem contactar amb la família, ja que la casa anterior deia que en tenia, però no ens varem poder connectar.

Dissabte 04/04/09.Fort William

Ens aixequem i ens prenem un esmorzar dels que fan època, un continental més un escocès( ou ferrat, fesols, botifarra, bacon i tomates, més pa....), impressionant.
Hem fet camí enrere i hem anat a Dunblane, Esperem 5 minuts i a les 09.30 ens obren la catedral i la veiem per dins , increïble molt maca i a més estava l’organista assajant, tot era perfecte.
Tornem a agafar el cotxe fem la carretera de Dune a Stirling per anar cap al Loch Lomond i sol sortir de Dune ens trobem un tub d’escapament molt gran tirat al mig de la carretera, per darrera un vehicle pegadet, al davant de cara un altre cotxe i no podem fer més que xafar-la.
El dipòsit en qüestió ens ha petat literalment la roda i ha xafat part de la porta.
Una senyora molt amable s’ha parat i ens ha fet de mitjancera amb HERTZ. Ha arribat un gruista molt amable que ha canviat la roda i ens ha confirmat que hem de pagar a HERTZ 600 euros en concepte de franquícia per no assegurar el cotxe a tot risc que era una pasta!!!!.
Hem anat a un taller i ens han donat una roda nova, previ pago que hem de recuperar al donar el cotxe que ara sembla que així passat una guerra.
Quan hem acabat hem anat al llac Loch Lomond i l’hem vist des de la riera del poble de Balmaha. De fet tota la carretera que ens portava cap a Alexandria i posteriorment cap a Fort Williams on dormim avui també bordejava el llac, la vista impressionant , inclús hem parat a mitja carretera de muntanya per fer fotos al mont Bidean Nam Bian(1150).
Hem arribat a l’allotjament que es troba just al davant del llac Loch linnhe. Les vistes de l’habitació són fantàstiques i l’habitació està prou bé. Hem anat a passejar pel poble de Fort William que ens ha sorprès ja que sembla un poblet de costa.
Hem arribat fins al poble de Glenfinnan, on hem vist el viaducte on passa el tren de Harry Potter i l’església que està situada en un emplaçament molt bonic.
En acabar hem anat cap a les cascades de Inchree Falls, que són una meravella i que es troben molt amagades, pel que les hem vist sols.
Per tancar el dia hem vist el castell de Inverlochy Castle que es troba derruït i fou un dels que més va aguantar a les terres altes. És impressionant i per avui que us asseguro que ha estat un dia molt llarg ,això és tot.
A per cert a l’allotjament està ple d’indis.....però no els havien abandonat feia mesos, quins collons!

Divendres 03/04/09.Stirling

El senyor Gordon ens ha portat un esmorzar impressionant, llet, Café , meló, cereals, magdalenes, croissants , iogurt, suc de taronja.....tela per no dinar.
Que com estem avui! Doncs com ahir però sabent que si que havíem ratllat alguna cosa,concretament el tapacubos que hem trencat( haurem de pagar). Al matí hem visitat Glasgow, el centre de la ciutat, el museu d’art contemporani, la universitat, el carrer de compres i la catedral amb el museu de ciències religioses de diferents religions, tot molt bonic. Hem aparcat molt lluny del centre i hem patejat tela!.
Hem anat al Celtic Park i hem arrasat amb les existències!!! Al camp no hi hem entrat ja que eren les 13.20 i ja hem marxat cap a Stirling.
Al poble del Brave Heart hem visitat el castell, un dels més anomenats d’ Escòcia (9 euros la brometa) i hem vist el monument del William Wallace, després de pujar una escarpada muntanya.
Posteriorment hem anat cap al poble de Dune on hem vist la seva església i el castell que ens ha semblat més autèntic que el d’Stirling.
El bed and breakfast d’avui es molt bonic, el bany està fora perquè l’habitació que vam demanar era la més bonica però amb bany fora, al replà hi ha tres habitacions però cap ocupada. La gent que el porta és menys amable( la Laia diu que si que és maca) i més rara que el senyor Gordon ,però ces’t la vie.
L’apartat del cotxe com ahir però millor, ara ja sol semblo faltat quan he de maniobrar i quan faig canvis a la dreta, de moment cap contra direcció i ja portem 200 kilòmetres, la majoria per ciutat.
Ara fem el sopar i demà a les 08.00 a tornar-hi.

Dijous 02/04/09. Glasgow

Primer dia a Escòcia i tot sembla de moment bastant negre. El Misha ens ha vingut a buscar i hem anat cap a l’aeroport de Girona. Hem arribat a les 15.55 i hem registrat la maleta.
Hem anat a la sala d’espera i després d’una estona hem embarcat.
El vol correcte, alguna turbulència que altra i el pilot que no era amant dels bons aterratges.
Al arribar a Prestwick maletes i cap al Hertz.
Que no hi ha fiesta que és un Golf!. El cotxe és maco però tot està al revés. Hem arribat a Glasgow i el GPS del Jordi mort(sol coneix els carrers principals). Anem bé. I hem trobat la casa, aquí la Laia ha estat fina.
L’habitació molt bonica i complerta, la dutxa encara no l’he provat i la conversa amb el senyor Gordon, molt bé ; es fan dels Rangers, però ningú es perfecte. A més deu ser sord ja que diu que el meu anglès es bo . Qui l’entengui que el compri. Estem destrossats i lo del cotxe serà molt dur, ja m’he menjat un parell de voreres i encara no m’ha pitat ningú, demà a peu fins el centre de la ciutat i a visitar-la . Haurem de pagar algo pel cotxe ratllat ja veureu!.