Sentim no haber donat notícies abans però és el que té la ciència, sense internet tot es més difícil.
Avui el dia ha estat maratonià hem anat des de Ullapool fins a Inverness, en realitat uns 120 kilòmetres i un parell d’horetes en línia recta per una carretera bastant bona ,però nosaltres no podem tenir un dia tranquil així que a part de buidar el dipòsit d’ahir hem fet uns 600 kilòmetres en unes 6 hores de trajecte fent tota la costa nord d’Escòcia , una matada us ho asseguro.
Hem esmorzat a l’habitació aquest matí i per primer cop l’esmorzar ha estat fluixet, correcte però comparat amb altres dies força just. En acabar ens hem acomiadat de la mestressa de la casa i ens hem adreçat cap a la dura carretera.
Al principi la carretera era bona ,però pel mig de les planures muntanyoses de les highlands ha tornat a ser aquella carretera de carril únic amb corbes on poder aturar-se per cedir el pas.
La primera parada enmig de la pluja que no ens ha abandonat, avui sí, quasi fins a la tarda, ha estat el castell de Ardvreck, enmig de la carretera A894, el castell, es troba situat al costat d’un llac i està en runes, però la veritat es que es un lloc preciós i veus la grandiositat que temps enrere havia tingut.
D’aquí cap a Durness, el poble més occidental al nord de Escòcia, on hem vist la església de Balnavell i les coves Smoo. Les coves són una passada, i la gruta es força gran, es poden visitar amb barca per dins , però avui degut a que plovia es trobaven tancades.
L’església que també es troba en runes, es de les primeres d’Escòcia.
En acabar cap a Thurso, on hem vist la seva església i la catedral, el poble es molt acollidor i típicament escocès.
D’ allí hem fet via i hem escurçat per una carretera que va cap al bonic poble de Wick, el poble en qüestió té dos castells i donat que estava diluviant quan hem arribat sol hem vist el més famós que a hores d’ara ja haureu endevinat que es troba en runes, el castell s’anomena Old Wick Castle i es troba just davant del mar.
Hem marxat de Wick direcció sud cap a Golspie on hem vist el castell de Dunrobin Castle, el castell ve amb uns jardins molt cuidats, aquest si es troba restaurat i més que Escocès sembla de pel·lícula de dibuixos animats.
Fora del castell ja sol ens quedava arribar a Inverness, però la Laia ha cregut convenient anar a veure dofins que es veu que a les 17.00 de la tarda apareixen com claus a la illa negra que es troba davant de Inverness.
Hem posat el GPS del Jordi i ens ha portat cap a l’illa a la població de Fortrose però el GPS ens ha portat a un lloc on ens ha dit textualment, i inclòs crec que amb ironia:HI ARA AGAFEU EL FERRY, te collons no?, hem hagut de desfer la carretera i hem arribat sense ferry al maleït Fortrose i allí com ja havia pronosticat no hem vist dofins ,o si , o ves a saber, ja que tot es mar i hi ha molt vent , i la gent va amb prismàtics, i que se jo...... i al final sí, al final hem arribat al bed and breakfast on dormirem dos nits, i està molt be. Es molt gran però no té wi-fi i a la tele no fan el Barça, així que avui tinc un dia pèssim, sense poder veure al Barça....
Per tant ens hem fet un cafè i cap al centre de Inverness, la ciutat es molt bonica, tot de edificis victorians per tots els costats, el riu Ness i un castell, preciós, i allí un local que es diu la tortilla asesina, i dues banderes espanyoles més, ja m’ho va dir el Sergi i d’ allí al carrer de compres, tot tancat i al centre històric i que voleu que us digui, que m’ha agradat però trobar-nos 60 persones i d’aquestes la meitat o més espanyoles fa que ens adonem que hem perdut les Highlands de vista i el que aportaven, paisatge i tranquil·litat.